Un bonic fil d’estendre la roba, vivia
en un bonic balcó on una bonica joveneta hi penjava tot sovint peces de roba
que, amb el pes, dibuixaven un somriure en aquell fil.
Malauradament, els fils viuen per sempre, però les jovenetes es fan grans, i la tecnologia avança. I els fils entristeixen i sense el pes d’un somriure tots ells canten al uníson...
Malauradament, els fils viuen per sempre, però les jovenetes es fan grans, i la tecnologia avança. I els fils entristeixen i sense el pes d’un somriure tots ells canten al uníson...
Sóc un fil d'estendre la roba.
Lleig i inútil.
Sóc un fil d'estendre la roba.
Al que ja ningú valora.
Sol i inútil.
Sóc un fil d'estendre la roba.
Al que ningú ja valora.
Tothom té ja una assecadora.
Lleig i inútil.
Sóc un fil d'estendre la roba.
Al que ja ningú valora.
Sol i inútil.
Sóc un fil d'estendre la roba.
Al que ningú ja valora.
Tothom té ja una assecadora.
I és per
això que sempre que veig un fil d’estendre la roba, faig fotografies com
aquesta:
M'agrada
ResponderEliminarVa conèixer altres peces de roba pel món que li van agradar tant!
ResponderEliminar