SOMRIC-S

Hi havia una vegada un món on els diners ho eren tot. Eren menjar. Eren roba. Eren xampú. Eren sostre. Eren plaer. Eren tot allò que un necessitava per viure. 

Un dia com qualsevol altre, una titellaire, que estava embarassada del seu marit pallasso, va trencar aigües. Allà, a l’hospital, es podia apreciar el cap d’en Gus, que sortia atent a tots els somriures que hi havien a aquella habitació. 

Aquell nadó va anar creixent, els pares agafaven draps de roba dels titelles, i li cosien totes les peces de vestir. 

A la guarderia, en Gus cridava molt l’atenció. No per la roba, sinó per mostrar-se sempre molt col·laborador. Les professores sempre li agraïen amb un somriure. I ell es posava molt content.

Quan va començar l’escola, les professores notaven quelcom estrany en aquell infant. Tenia molt de carisma per l’edat que tenia.  I tothom li somreia a en Gus. I ell era feliç. 

A mida que es va anar fent gran les obligacions del Gus augmentaven. Ell no acostumava a fer els deures. A casa es dedicava a preparar espectacles per els més menuts de l’escola, i les interpretava a l’hora del pati. Tots somreien contents. I ell era feliç. 

Sovint els amics d’en Gus es queixaven, perquè no tenien joguines suficients.  Ell no es ficava en aquest tipus de conversacions. Ell volia fer somriure a tanta gent com pogués. Ja en tenia prou. 

Al acabar la secundaria en Gus havia après petites coses del món de l’art. I l’any següent,  quan tots els seus amics van començar el batxillerat, ell va ampliar els seus coneixements de música, teatre i dibuix de manera autodidacta. 

Al cap d’un any, els seus pares feien una ruta per algunes de les ONGs d’Europa. En Gus els va acompanyar. I allà va començar a posar en practica els seus espectacles. Ho combinava tot, et pintava una música amb la guitarra, mentre expressava corporalment tota una historia sempre amb final feliç. Et deixava reproduint la música que havia pintat anteriorment i et dibuixava una cançó. Tothom somreia. Ell era feliç.

I així va anar fent vida, visitant a tot aquell que necessitava somriure. Assolint el seu objectiu amb espectacles meravellosos. En un món on els diners ho són tot, ell s’alimentava de somriures. Ell s’aixoplugava en els somriures. Ell es purificava amb els somriures. Ell es vestia de somriures. El seu plaer eren els somriures. Tota, tota la seva vida eren infinitats de somriures que es reduïen a la seva pròpia felicitat.