Somni d'una nit qualsevol.

Avui, després de veure un partit d'algun esport femení d'aquells que les esportistes quasi no van vestides, i de passar la nit amb els amics, m'he despertat i m'he assegut a una cadira, compartint taula amb una mare que tenia assegut a la falda un nadó de 7 mesos aproximadament. A la punta de la taula estava tocant "la iaia", en acústic. Jo cantava les cançons mirant al nadó, com fardant de què de la meva boca en podien sortir paraules, i de les seves no. Va ser aleshores quan el nadó em va tornar una mirada desafiant i es va posar a cantar, amb una veu més dolça que la meva, es sabia totes les lletres, i cantava molt millor que jo. Cosa que d'una persona normal m'espero, però d'una criatura que no pot parlar doncs... Bé concluint, després del somni d'avui, m'apuntaré a classes de cant. Decidit.