"Tiempo, devuélveme el momento."

Hi ha una frase de la cançó “Tercer movimiento: Lo de adentro” de Extremoduro, que sempre m’ha captivat; "Tiempo, devuélveme el momento." 

Va, analitzem-ho tot una mica:

Tant de bo, tant de bo el temps ens pogués tornar els moments. Tots, tots i cada un d'ells. Poder tornar a reviure aquelles sensacions i vivències. Totes aquelles olors que les caracteritzaven. Que ens tornés a la vida totes aquelles imatges, que només existeixen dins del rècord i que per més que intentes no aconsegueixes recuperar.

Si? Segur?

De debò vull que em torni algun moment?

No.

Estimat Temps, no em tornis els moments. Cap d’ells. No els vull. No els vull perquè si quan te'ls vaig demanar fa temps, me'ls haguessis concedit, m'hagués quedat estancat en aquell parell de moments en concret, per sempre.

I ara, ara no estaria aquí morint-me de ganes de demanar-te els altres moments, els que ara enyoro tant, i desitjo amb totes les forces que se’m permetís tornar a viure, simplement perquè m'hagués quedat amb els moments anteriors, i aquests d'ara no haguessin existit. I si, em farà mal durant un temps el fet d’enyorar totes aquelles sensacions. Totes aquelles olors. Totes aquelles vivències. Però estic segur que aviat em sorprendràs amb nous moments, noves olors i noves sensacions, que més endavant, tu mateix em prendràs i segur que també enyoraré.

Així doncs estimat Temps, no et donaré feina, deixa-ho tot tal i com està. Estic bé. Feliç encara no. Però em trobo bé. A gust. Content. Segueixo content.